Conjuntos eclesiásticos y producción en ámbito rural en la Tarraconense oriental (siglos V-VIII)
Panorama general y estudio de casos
Palabras clave:
iglesias, producción, Tarraconense, época visigoda, arqueologíaResumen
El artículo tiene como objetivo el reconocimiento arqueológico de estructuras productivas en el seno de asentamientos que disponen de una iglesia temprana y que se integran en el paisaje rural creado a partir de la desaparición del estado romano en el sector litoral de la Tarraconense (actual Cataluña). El análisis se establece en dos planos, uno general que permite valorar la incidencia de este tipo de conjuntos en el marco del poblamiento rural de la época y uno de detalle que se centra en el examen de tres casos signficativos como son Sant Menna, Sant Cugat del Vallès y el Bovalar.
Descargas
Citas
Achón, O., De Vingo, P., Juárez, T., Miquel, J. y Pinar, J. (eds.) (2011): Esglésies rurals a Catalunya entre l'Antiguitat i l'Edat Mitjana (segles V-X). BraDypUs, Bolonia.
Adzet, J. (1987): Cómo se trabaja la piel. Editorial de Vecchi, Barcelona.
Aicart, F., Nolla, J.M. y Palahí, L. (2008): L'església vella de Santa Cristina d'Aro. Del monument tardoantic a l'església medieval. Ajuntament de Santa Cristina d'Aro / Universitat de Girona.
Ariño, E. y Díaz, P. (2003): "Poblamiento y organización del espacio. La Tarraconense pirenaica en el siglo VI", Antiquité Tardive 11, 223-237. https://doi.org/10.1484/J.AT.2.300260
Artigues, P.Ll., Blasco, M., Riu-Barrera, E. y Sardà, M. (1997): "Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès o d'Octavia (1993-1994). La fortalesa romana, la basílica i la implantació del monestir", Gausac, 10, 15-76.
Batanero, C., Beltrán, J.M. y Vera, J.C. (2016): "La necrópolis tardoantigua de la Orden-Seminario (Huelva): rituales funerarios y aspectos antropológicos", Onoba, 4, 105-126.
Beltrán De Heredia, J. (2008): "Barcino durante la Antigüedad Tardía", Zona Arqueológica 9, 274-291.
Bertran, P. y Fité, F. (1986): "El jaciment arqueològic de Santa Coloma d'Ager (provincia de Lleida)", en: I Congreso de Arqueología Medieval Española, vol. 2. Huesca, 203-220.
Bosch, P. y Serra, J. (1964-1965): "Scavi a Sant Cugat del Vallès (Catalogna). Del castrum romano al monastero attuale", Rendiconti della Pontificia Accademia Romana di Archeologia, vol. XXXVII, 307-323.
Burch, J.M., Nolla, J.M., Sagrera, J., Vivó, D. y Sureda, M. (1999): Els temples i els cementiris antics i altmedievals de mas Castell de Porqueres. Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles.
Cabañas, N. (2018): "Intervenció arqueològica a la plaça de l'Església de Santa Maria de Camps", Tribuna d'Arqueologia 2015-2016, 121-131.
Camats, A. (2012): "Intervenció preventiva a la necròpolis tardoromana de Morulls (Gerb, Os de Balaguer, Lleida", en: Molist, N. y Ripoll, G., eds., Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII), Museu d'Arqueologia de Catalunya. Barcelona, 175-186.
Castanyer, P., Tremoleda, J., Colominas, L. y Antolín, F. (2015): "Després de les villae. La transformació del camp al nord-est català en els segles VI i VII a partir de l'exemple de Vilauba/Villa Alba (Pla de l'Estany)", Estudis d'Història Agrària, 27, 43-65.
Castanyer, P., Santos, M., Tremoleda, J., Sala, R., Ortiz, H., Julià, R. y Riera, S. (2019): "El nucli de poblament tardoantic de Santa Margarida en el context del primer cristianisme emporita", en: López Vilar, J., ed., Tarraco Biennal. Actes del 4t Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic. VII Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica. El cristianisme en l'Antiguitat Tardana. Noves perspectives. Universitat Rovira i Virgili-Institut d'Estudis Catalans, Tarragona, 147-154.
Chavarría, A. (2006): "Aristocracias tardoantiguas y cristianización del territorio (siglos IV-V): ¿otro mito historiográfico?", Rivista di Archeologia Cristiana 82, 201-230.
Chavarría, A. (2007): "Splendida sepulcra ut posteri audiant. Aristocrazie, mausolei e chiese funerarie nelle campagne tardoantiche", en: Brogiolo, G.P. y Chavarría, A., Archeologia e società tra tardo antico e alto medioevo. SAP Società Archeologica, s.r.l., Mantova, 127-146.
Chavarría, A. (2021): Arqueología de las primeras iglesias del Mediterráneo (siglos IV-X), Editorial Nuevo Inicio, Granada.
Coll, J.M. (2004): "Can Palau (Sentmenat, Vallès Occidental)", en: Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona (1996-2001). Barcelona, 791-797.
Coll, J.M. (2020): El vidre de l'antiguitat tardana a Catalunya i Andorra. Contextos i tipologia del vidre a la Tarraconense Oriental entre el baix imperi romà i l'antiguitat tardana (segles IV-VIII). Tesis doctoral inèdita, Universitat de Barcelona.
Coll, J.M. y Roig, J. (2011): "La fi de les villae romanes baiximperials a la Depressio Prelitoral (segles iv-v): contextos estratigrafics i registre material per datar-los", en: IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona, 161-172.
Cubero, C. (sin fecha): Estudi paleocarpològic de diverses mostres de El Bovalar (Seròs, Segrià). Informe inèdit, Fons Dr. Pere de Palol, Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona.
Doménech, C. y Gutiérrez, S. (eds.) (2020): El sitio de las cosas. La Alta Edad Media en contexto. Publicacions de la Universitat d'Alacant.
Enrich, J., Enrich, J. y Pedraza, L. (1995): Vilaclara de Castellfollit del Boix (El Bages). Un assentament rural de l'antiguitat tardana, Arqueoanoia Edicions, Igualada.
Farreny, M., Mauri, A. y Navarro, R. 2011: "L'església de Santa Margarida del Priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell)", en: Achón, O., De Vingo, P., Juárez, T., Miquel, J. y Pinar, J., eds., Esglésies rurals a Catalunya entre l'Antiguitat i l'Edat Mitjana (segles V-X). BraDypUs, Bolonia, 213-227.
Florensa, F. (2015): "Casserres: la transició de l'Antiguitat Tardana i el mon altmedieval al Berguedà", en: III Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Roda de Ter, 2014. Barcelona, 43-52.
Folch, C. (2012): Els territoris del nord-est de Catalunya durant l'Alta Edat Mitjana (segles VI-XI d.C): organització territorial i arqueologia del poblament. Tesis doctoral inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona.
Folch, C.. Gibert, J. y Martí, R. (2015): "Les explotacions rurals tardoantigues i altmedievals a Catalunya Vella: una síntesi arqueològica", Estudis d'Història Agrària 27, 91-113.
Fortacín, J. (1983): "La donació del diàcon Vicente al monestir de Asan i el seu posterior testament com a bisbe de Huesca en el segle VI. Precisions crítiques per a la fixació del text", Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita 47-48, 7-70.
Fortuny, K., Maciàs, J.M. y Tuset, F. (2021): "El assentament visigot de El Bovalar (Seros, Hispania): análisis arquitectònic i proposta evolutiva", en: Baldini, I. y Sfameni, C., eds., Abitar en el Mediterráneo tardoantico. Actas del III Congreso Internacional del Centro Interuniversitario de Estudios sobre la Edilizia abitativa tardoantica en el Mediterráneo (CISEM), Bolonia (28-31 octubre 2019). Edipuglia, Bari, 447-456.
Gansser, A. (1930): Manual del curtidor. Gustavo Gili Editor, Barcelona.
García, M.G., Moro, A. y Tuset, F. (2009): La seu episcopal d'Ègara. Arqueologia d'un conjunt cristià del segle iv al ix. Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Tarragona.
Gibert, J. (2018a): La fi del món antic i els inicis de l'Edat Mitjana a la Catalunya Central. Economia, societat i territori entre els segles V i VIII. Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona.
Gibert, J. (2018b): L'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI). Ajuntament de la Pobla de Claramunt.
Gibert, J. (2019): En els orígens del Castrum Benevivere quem vocant Episcopale. El terme de Benviure/Castellbisbal, de l'antiguitat a l'edat mitjana. Ajuntament de Castellbisbal.
Gibert, J. (2020): "Una presència difusa: dades i indicis per al reconeixement de les primeres fortificacions altmedievals a l'àrea catalana (segles V-VIII)", en: II Jornades Internacionals d'Arqueologia de Riba-roja de Túria. Recintos fortificados en època visigoda: història, arquitectura y tècniques constructives, Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Tarragona, 153-171.
Gibert, J. (2023): "Els inicis crítics del poblament rural altmedieval a Catalunya: el segle V a la llum de l'arqueologia", Estudis d'Història Agrària 35, 69-108.
Gorges, J.-G. (2008): "Villae de Tarraconaise et villae d'Hispanie: quelques données pour un état de la question", en: Revilla, V., González, J.-R. y Prevosti, M., eds., Actes del Simposi: Les vil•les romanes a la Tarraconaise, vol. I. Museu d'Arqueologia de Barcelona, 21-35.
Grozza, G. (1979): Curtició de cueros y pieles: manual práctico del curtidor. Editorial Sintes, Barcelona.
Gurt, J.M. (2007): "Complejos eclesiásticos no episcopales: función y gestión", en: López, J., Martínez, A.M. y Morín, J., coords., Monasteria et territoria. Elites, edilicia y territorio en el Mediterráneo medieval (siglos V-XI), BAR International Series, Oxford.
Gurt, J.M. y Sánchez, I. (2008): "Las ciudades hispanas durante la antigüedad tardía: una lectura arqueológica", Zona Arqueológica 9, 182-202.
Julià, J.R. y Kliemann, K. (1992): "Excavacions arqueològiques a la Plaça Vella d'Artes (Bages)", Miscel•lània d'Estudis Bagencs 8, 37-74.
Lewit, T. (2012): "Oil and wine press technology in its economic context. Screw presses, the rural economy and trade in Late Antiquity", Antiquité Tardive 20, 137-149.
López, J. (ed.) (2019): Tarraco Biennal. Actes del 4t Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic. VII Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica. El cristianisme en l'Antiguitat Tardana. Noves perspectives. Universitat Rovira i Virgili- Institut d'Estudis Catalans, Tarragona.
Maciàs, J.M. (2008): "Tarracona visigoda. Una ciutat en declivi?", Zona Arqueológica 9, 290-301.
Martínez, J.I. (2006): "El vocabulari dels assentaments rurals (segles i-ix dC): evolució de la terminologia", en: Chavarría, A., Arce, J. y Brogiolo, G.P., eds., Villae tardoantigues en el Mediterrani occidental. Anejos de AEspA XXXIX. CSIC, Madrid, 113-131.
Miguelez, C. (1805): Arte de curtir o instrucció general de curtits. Imprenta Real, Madrid (edició facsímil, editorial Maxtor, Valladolid, 2011).
Molist, N. y Ripoll, G. (eds.) (2012): Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles vi-xii). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona.
Nolla, J.M. (1997): "Roses a l'antiguitat tardana. El cementiri de Santa Maria", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos 30, 107-146.
Nolla, J.M. y Tremoleda, J. (coords.) (2014): Empúries a l'Antiguitat Tardana. Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries.
Oller, J. (2012): El territori i poblament del Vallès en època antiga. Del sorgiment de la societat ibèrica a la romanització (ss. VI aC-IIdC). Estudi arqueomorfològic i històric. Tesis doctoral inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona.
Oller, J. (2014): "La civitas sine urbe y su función de vertebración en el territorio provincial hispano: los casos de Egara y Caldes de Montbui", Pyrenae 45, vol. 1, 89-110.
Palol, P. de (coord.) (1999): Del Romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense entre els segles IV i X. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
Palol, P. de (1999a): "Poblat del Bovalar, Basílica paleocristiana, baptisteri i necròpolis del Bovalar", en: Palol, P. de, coord., Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 145-146, 188-192, 319-321 y 343-345.
Palol, P. de (1999b): "Basílica de la vila Fortunatus", en: Palol, P. de, coord., Del Romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense entre els segles IV i X. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 193-194.
Palol, P. de (2004): El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Girona.
Peña, Y. (2010): Torcularia. La producció de vi i oli a Hispania. Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Tarragona.
Pita, R. (1973): Lleida paleocristiana. Ed. Dilagro, Lleida.
Rebé, I., Raynaud, C. y Sénac, Ph. (dirs.) (2014): Le premier Moyen Âge à Ruscino (Château-Roussillon, Perpignan, Pyrénées-Orientales). Entre Septimanie et al-Andalus (VIIe- IXe s.). Hommages à Rémy Marichal. CNRS, Lattes.
Revilla, V. y Cela, X. (2006): "La transformació material e ideològica d'una ciutat d'Hispania: Iluro (Mataró) entre els segles I i VII d.C.", Arxiu Espanyol d'Arqueologia 79, 89-114.
Ripoll, G., Tuset, F., Benseny, J. y Mesas, I. (2019): "Sidilla, de vila romana a aglomeració medieval", Revista de Girona 312, 46-49.
Rogers, A. (1961): Tractat complet de fabricació de cuirs i pells. Editorial Sintes, Barcelona.
Roig, J. (2009): "Assentaments rurals i poblats tardoantigus i altmedievals a Catalunya (segles VI-X)", en: Quirós, J.A., ed., The archaeology of early medieval villages in Europe. Universitat del País Basc, 207-251.
Roig, J. (2011a): "Vilatges i assentaments pagesos de l'antiguitat tardana als territoris de Barcino i Egara (Depressió Litoral i Prelitoral): caracterització del poblament rural entre els segles V-VIII", en: IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona, 227-250.
Roig, J. (2011b): "Esglésies rurals de l'Antiguitat Tardana i de l'època altmedieval al territori de Barcelona (segles V al X)", en: Achon, O., De Vingo, P., Juarez, T., Miquel, J. y Pinar, J., eds., Esglésies rurals a Catalunya entre l'Antiguitat i l'Edat Mitjana (segles V-X). BraDypUs, Bolonya, 87-123.
Roig, J. (2011c): "Formes de poblament rural i produccions ceràmiques entorn al 711: documentació arqueològica de l'àrea catalana", Zona Arqueològica 15, vol. II, 121-146.
Roig, J. (2013): "Sílies, poblats i esglésies: emmagatzematge i rendes en època visigoda i altmedieval a Catalunya (segles VI al XI)", en: Vigil-Escalera, A. y Bianchi, G., coords., Horrea, graners i sílies: emmagatzematge i rendes a l'alta edat mitjana europea. Universitat del País Basc, 145-170.
Roig, J. (2015): "Necròpolis d'època visigoda, aixovars funeraris i dipòsits humans anòmals dels s. V-VIII a la Tarraconense oriental (Catalunya): indicadors d' 'etnicitat' i/o nivell econòmic? i indicis arqueològics d'inegalitat i exclusió social", en: Quirós, J.A. i Castellanos, S., dirs., Identitat i etnicitat a Hispania. Propostes teòriques i cultura material en els s. V-VIII. Universitat del País Basc, 333-393.
Roig, J. (2017): "La ceràmica reduïda de cuina entre el Baix Imperi Romà i l'Alta Edat Mitjana al nord-est peninsular (Catalunya): anàlisi de contextos i visió de conjunt (s. V al X)", en: Actes XIX Congrés de l'Associació de ceramologia: obra negra i terrisseria de cuina. Museu de la Terrissa de Quart, Girona, 63-121.
Roig, J. (2019): "Pràctiques funeràries d'època visigoda i altmedieval (segles VI al X): l'exemple arqueològic del nord-est peninsular (Catalunya)", en: 1300 Aniversari de l'origen del Regne d'Astúries Congrés internacional. Del final de l'Antiguitat Tardana a l'Alta Edat Mitjana a la península ibèrica (650-900). Anexos de Nailos 5. Oviedo, 431-481.
Roig, J. y Coll, J.M. (2011): "Esquelets humans en sitges, pous i abocadors als assentaments rurals i vilatges de l'Antiguitat Tardana de Catalunya (segles v-viii): evidències arqueològiques de la presència d'esclaus i serfs", en: IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, 2010. Tarragona, 75-82.
Roig, J., Coll, J.M. i Molina, J.A. (1995): L'església vella de Sant Menna. Sentmenat: del segle V al XX. 1500 anys d'evolució històrica, Ajuntament de Sentmenat, Sentmenat del Vallès.
Ruiz, J., Villar, V. i Subirà, M.E. (2007): "La població visigòtica de Can Gambús (Sabadell)", en: III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell, 799-806.
Salazar, N., Pàmies, D. i Moreno, I. (2016): "De Sigarra a Prats de Segarra: noves descobertes arqueològiques al Municipium Sigarrense (els Prats de Rei, Anoia) entre l'ibèric antic i l'edat mitjana", Tribuna d'Arqueologia 2013-2014, 115-134.
Sales, J. (1999): "Monjos i monestirs a la Catalunya premedieval", en: Miquel, M. y Sala, M., coords., Temps de monestirs. Els monestirs catalans de l'any mil. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 37-41.
Sales, J. (2012): Les construccions cristianes de la Tarraconense durant l'Antiguitat Tardana. Topografia, arqueologia i història. Universitat de Barcelona.
Sales, J. (2015): "El Bovalar (Seros, Lleida). Un monestir productor de pergamí a l'Hispania visigoda?", Revista d'Arqueologia Cristiana 90, 423-464.
Solanes, E. i Alòs, C. (2003): "Interpretació de l'aixovar de la necròpolis hispanovisigoda de Palous (Camarasa, la Noguera): apunts sobre l'adobat de pells a l'antiguitat tardana", Revista d'Arqueologia de Ponent 13, 345-350.
Sancho, M. i Alegría, W. (2020): "Noves aportacions i consolidació de la interpretació del jaciment dels Altimiris. Santa Cecília dels Altimiris, una comunitat monàstica de la primerenca edat mitjana (2014-2018) (Projecte Muntanya Viva)", en: Segones Jornades d'Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, 2019. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Lleida, 132-145.
Schneider, L. (2001): "Oppida et castra tardo-antiques. A propos des établissements de hauteur de la Gaule méditerranéenne", en: Ouzoulias, P., Pellecuer, C., Raynaud, C., Van Ossel, P. y Garmy, P., dir., Les campagnes de la Gaule à la fin de l'Antiquité. Editions APDCA, Antibes, 443-448.
Schneider, L. (2011): "Établissements perchés de France méridionale (Ve-IXe siècles)", Dossiers d'Archéologie 344, 24-29.
Soto, P. de y Carreras, C. (2006-2007): "Anàlisi de la xarxa de transport a la Catalunya romana: alguns apunts", Revista d'Arqueologia de Ponent 16-17, 177-191.
Sotomayor, M. (2004): "Les relacions església urbana-església rural en els concilis hispanoromans i visigòtics", Antigüedad y Cristianismo 21, 525-539.
Subías, E., Puig, A.M., Codina, D. y Fiz, J.I. (2020): "El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat (2014-2017)", Tribuna d'Arqueologia 2017-2018, 11-34.
Tomás, G. i Martín, J.C. (2017): "Quatre documents inèdits del monestir visigòtic de Sant Martí de Asan (522-586)", Mittellateinisches Jahrbuch 52/2, 261-286.
Travé, E., Navarro, R. i Mauri, A. (2021): "Investigació arqueològica integral al priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell, Barcelona)", en: Retuerce, M., ed., Actes del VI Congrés d'Arqueologia Medieval (Espanya-Portugal), Alacant, 2019. Associació Espanyola d'Arqueologia Medieval, Ciutat Real, 615-620.
Travé, E., Navarro, R., Mauri, A., Farreny, M., Del Fresno, P. y Socorregut, J. (2019): "De l'església paleocristiana a la sagrera medieval: transformacions estructurals i ordre intern del jaciment de Santa Margarida (Martorell, Barcelona)", en: López, J., ed., Tarraco Biennal. Actes del 4t Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic. VII Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica. El cristianisme en l'Antiguitat Tardana. Noves perspectives. Universitat Rovira i Virgili-Institut d'Estudis Catalans, Tarragona, 181-188.
Vigil-Escalera, A. (2007): "Granges i aldees altmedievals al nord de Toledo (450-800 D. C.)", Arxiu Espanyol d'Arqueologia 80, 239-284.
Vigil-Escalera, A. (2015): Els primers paisatges altmedievals a l'interior d'Hispania. Registres camperols del segle cinquè d.C. Universitat del País Basc.
Villares, I. (2007): "El seguiment arqueològic de l'obra dels jardins de llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès (agost de 2002 - març de 2003)", Gausac 30-31, 143-156.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
1. Los autores conservan los derechos de autor y garantizan a la revista el derecho a ser la primera en publicar el trabajo y a hacerlo bajo una licencia “Creative Commons Reconocimiento-No Comercial 3.0 España” (CC-by-nc-sa) , salvo indicación en contrario.
2. Esta licencia permite a otros compartir, copiar, distribuir y comunicar publicamente el trabajo, así como hacer obras derivadas siempre y cuando se atribuya la obra al autor o autores, no se utilice con fines comerciales y se comparta bajo la misma licencia.
Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
3. Los autores pueden establecer por separado acuerdos adicionales para la distribución no exclusiva de la versión de la obra publicada en la revista (por ejemplo, situarlo en un repositorio institucional o publicarlo en un libro), con un reconocimiento de su publicación inicial en esta revista.
4. Se permite y se anima a los autores a difundir sus trabajos electrónicamente (por ejemplo, en repositorios institucionales o en su propio sitio web) antes y durante el proceso de envío, ya que puede dar lugar a intercambios productivos, así como a una citación más temprana y mayor de los trabajos publicados (Véase The Effect of Open Access) (en inglés).
