La producción vitivinícola en la ciudad altomedieval de Olèrdola y su término castral (Penedès, Barcelona)

Autores/as

  • Núria Molist Museu d’Arqueologia de Catalunya. ERAAUB/IAUB, Universitat de Barcelona
  • Xavier Esteve Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, Generalitat de Catalunya. ERAAUB/IAUB, Universitat de Barcelona.
  • Alessandra Pecci ERAAUB/IAUB, Universitat de Barcelona
  • Gisela Ripoll ERAAUB/IAUB, Universitat de Barcelona

Palabras clave:

ciudad medieval, urbanismo, producción, viticultura, lagar

Resumen

La civitas Olerdola fue una ciudad de frontera activa entre los siglos X y XI, durante la fase de expansión del condado de Barcelona hacia Tarragona y el Ebro. La investigación arqueológica de los últimos años en el marco del proyecto ECLOC (2014-2017, 2018-2021 y 2022-2025, financiado por la Generalitat de Catalunya), ha permitido identificar espacios productivos y, entre ellos, numerosos lagares ubicados tanto dentro del recinto fortificado como en el suburbio, poniendo de manifiesto la importancia de la producción vitivinícola. El peso de la viticultura en la economía de la ciudad y su terminus castralis era ya bien conocida a través de las compras, donaciones y testamentos recogidos en las fuentes escritas.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Baucells i Reig, J., Fàbregas i Grau, A., Riu i Riu, M., Hernando i Delgado, J., Batlle I. y Gallart, C. (2006): Diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, segle XI, vol. III. Diplomataris 39, Fundació Noguera, Barcelona.

Batet, C. (2004): El Castell termenat d'Olèrdola. Monografies d'Olerdola 1, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona.

Blánquez Pérez, J. y Celestino Pérez, S. (coords.) (2009): El vino en época tardoantigua y medieval, Simposio internacional Arqueología del Vino, Museo Arqueológico de Murcia (22-24 de octubre de 2008). Universidad Autónoma de Madrid-Instituto de Arqueología del CSIC, Madrid. https://doi.org/10.4067/S0718-23762007000100004

Bosch , J. M., Mestres, J., Molist, N., Sanabre, M. R., Socias, J. y Álvarez, B. (2003): "Un celler de vi altmedieval al castrum d'Olerdola (Alt Penedès)", en: IV Trobada d'estudiosos del Garraf, Vilanova i la Geltru (2002). Diputació de Barcelona, Barcelona, 175-180.

Buxó, R., Molist, N. y Piqué, R. (2003): "Estrategies de proveiment i us dels recursos forestals des de la prehistoria fins l'epoca medieval al conjunt històric d'Olerdola (Alt Penedès)", en: IV Trobada d'estudiosos del Garraf, Vilanova i la Geltr (2002). Diputació de Barcelona, Barcelona, 169-174.

Casado Quintanilla, B. (2009): "El vino en la sociedad medieval de la Península Ibérica", en: Blanquez Pérez, J. y Celestino Pérez, S., coords., El vino en época tardoantigua y medieval, Simposio internacional Arqueología del Vino. Museo Arqueológico de Murcia (2008). Universidad Autónoma de Madrid-Instituto Arqueología del CSIC, Madrid, 169-191.

Comet, G. (1993): "Le vin et l'huile en Provence médiévale, essai de bilan", en: Amouretti, M. Cl. y Brun, J.-P., eds., La production du vin et l'huile en Méditerranée. Bulletin de Correspondance Hellénique, Suppl. 26, 343-358.

Corominas, R. y Corominas, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana, Centre d'Estudis del Bages, Àmbit de Recerques del Berguedà, Ajuntament de la Vila de Cercs, Solsona.

Contreras, M. y Elías, L. V. (coords.) (2016): Lagares rupestres. Aportaciones para su investigación. XII Congreso Nacional de Museos del Vino de España, Nájera (2014). ADRA (Asociación para el desarrollo de Rioja Alta).

Devroey, J.-P. (2007): "Huile et vin. Consommation domestique, prélèvement seigneurial et spécialisation pour le marché", en: Olio et vino nell'alto Medioevo. LIV. Settimana di Studi sull'alto Medioevo (2006). Umbra SAS, Fondazione CISAM, Spoleto, 447-495.

Esteve, X., Molist, N. y Ripoll, G. (2020): El vi i la vinya a Olèrdola. Tres mil·lennis d'història compartida. Arqueoblog 13.07.2020. Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona (ArqueoBlog MAC, open access) (http://blog.mac.cat/el-vi-ila-vinya-a-olerdola-tres-millennis-dhistoria-compartida/). (DOI:10.13140/RG.2.2.30063.92328).

Esteve, X., Molist, N., Ripoll, G., Pecci, A., Farré, J. y Peña, Y. (2018): "Medieval rock-cut wine presses and cellars in Olerdola (Barcelona). A recent discovery", en: European Association of Archaeologists. EAA. Annual Meeting in Barcelona (2018) (Session 506: Archaeology of rock-hewn sites and quarries: people, stones and landscapes) (DOI: 10.13140/RG.2.2.26144.84485).

Farré, J. y Molist, N. (2016): "Les arees suburbials de la civitas Olerdola. Habitat i espais productius a la cinglera entre les Fonts de l'Avellaner i de l'Atmetllo (Olerdola, Alt Penedès)", en: Esteve, X., Miró, C., Molist N. y Sabaté, G., eds., Jornades d'Arqueologia del Penedès 2011. Vilafranca del Penedès, 311-327.

Feliu i Montfort, G. (2010): La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos. Publicacions de la Universitat de València, València.

Giralt, E. (1980a): "Les tècniques de la viticultura anterior a la fil·loxera", L'Avenç 30, 64-71.

Giralt, E. (1980b): "L'elaboració del vi abans de la fil·loxera", L'Avenç 31, 50-57.

Gutiérrez, S. (1996): "La producción de pan y aceite en ambientes domésticos. Límites y posibilidades de una aproximación etnoarqueológica", Arqueología Medieval 4, 237-255.

Lachiver, M. (1988): Vins, vignes et vignerons. Histoire du vignoble français. Fayard, París.

Mauri, A. (2006): La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. Barcelona (http://tdcat.cesca.es/TDX-0929106-110301/index.html).

Molist, N. (coord.) (2008): La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d'Olèrdola. De la prehistòria a l'etapa romana (campanyes 1995-2006). Monografies d'Olerdola 2, Barcelona.

Molist, N. y Bosch, J. M. (2015): "Olerdola. Un nucli urbà dels segles X i XI al Penedès", en: Vila, J. M., coord., V Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya. La ciutat. Barcelona 2014. Actes, volum I, ACRAM. Museu d'Història de Catalunya, Barcelona, 373-384.

Molist, N., Esteve, X. y Ripoll, G. (2018): "Olerdola (Alt Penedès). Urbanisme de la ciutat altmedieval", Tribuna d'Arqueologia 2015-2016, 157-181.

Molist, N., Esteve, X. y Ripoll, G. (2023): "Civitas Olerdola infra et foris muros. The two neighbourhoods of the city in the 10th and 11th centuries / Civitas Olerdola infra et foris muros. Les deux quartiers de la ville aux Xe et XIe siècles", en: La ville à l'époque romane (XIe - début XIIIe s.). Matérialité, images, imaginaire. Actes du 29e Colloque international sur la période romane (2019). Revue d'Auvergne 634 (2020-2021), Clermont-Ferrand, 103-134.

Molist, N. y Varas, O. (2015): "La torre medieval de la muralla romana i una casa de dues plantes amb celler a Olerdola (Olerdola, Alt Penedès). Resultats preliminars de la intervencio de 2013", en: Vila, J. M., coord., V Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya. La ciutat. Barcelona 2014. Actes, volum I, ACRAM. Museu d'Història de Catalunya, Barcelona, 745-758.

Olcese, G., Razza, A. y Surace, D. M. (2020): "Ricerche multidisciplinari sui palmenti rupestri nell'Italia meridionale tirrenica", en: Brun, J.-P., Garnier, N. y Olcese, G., eds., Making Wine in Western-Mediterranean / Production and the Trade of Amphorae: Some New Data from Italy. Archaeology and Economy in the Ancient World 9, Propylaeum. Heidelberg, 31-60 (DOI: https://doi.org/10.11588/propylaeum.640).

Pecci, A. (2018): "Análisi dei residui organici e anfore medievali", Archeologia Medievale 45, 275-280.

Pecci, A. (2021): "Análisis de residuos químicos en materiales arqueológicos: marcadores de actividades antrópicas en el pasado", Pyrenae 52.1, 7-54 (DOI: 10.1344/Pyrenae2021.vol52, num1.1).

Pecci, A., Cau M. A. y Garnier, N. (2013): "Identifying wine and oil production: analysis of residues from Roman and Late Antique plastered vats", Journal of Archaeological Science 40.12, 4491-4498 (DOI: 10.1016/j.jas.2013.06.019, 4491-4498). https://doi.org/10.1016/j.jas.2013.06.019

Pecci, A., Giorgi, G., Salvini, L. y Cau, M. A. (2013): "Identifying wine makers in ceramics and plasters using gas chromatographymass spectrometry. Experimental and archaeological materials", Journal of Archaeological Science 40.1, 109-115. https://doi.org/10.1016/j.jas.2012.05.001

Pecci, A., Mileto, S., Esteve, X., Farré, J., Molist, N. y Ripoll, G. (en prensa): "Producción y consumo de vino en el Penedès entre el final de la Prehistoria y la Alta Edad Media. Análisis de residuos en recipientes cerámicos", en: III Col·loqui Internacional d'arqueologia romana. El Vi a l'Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani. Museu de Badalona (2022), Badalona.

Pecci, A., Ripoll, G. y Molist, N. (2018): Análisis de Residuos en los depósitos de Olérdola. Proyecto ECLOC. Universitat de Barcelona, Barcelona [Informe inédito].

Peña Cervantes, Y. (2019): "Los lagares rupestres de la Península Ibérica: sistemas de estrujado y problemática cronológica", Arkeogazte Aldizkaria 9 (Monográfico: Arqueología y Trabajo), 83-99.

Peña Cervantes, Y. (2022): "Estructuras agrarias altomedievales: prensas, molinos de aceite y lagares", en: Prata, S., Cuesta- Gomez, F. y Tente, C., eds., Paisajes, espacios y materialidades. Arqueología rural altomedieval en la península ibérica Archaeopress, Oxford, 105-128. https://doi.org/10.2307/j.ctv2fcctr9.10

Riu Barrera, E. (1991): "La cerámica espatulada de Barcelona", en: Ceramica medieval no Mediterraneo occidental: Actas do IV Congreso Internacional, Lisboa (16-22 novembro 1987). Mertola, 587-592.

Salrach, J. M. (1993): "La vinya i els viticultors a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana", en: Giralt, E., coord., Vinyes i vins. Mil anys d'història. III Col·loqui d'Història agrària sobre mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcohòliques al Països Catalans, Vilafranca del Penedès (1990). Vols. I-II. Publicacions de la UB, Barcelona, 117-145.

Sánchez i Signes, M. (2013): "El vino en Al-Andalus: producción, consumo y prohibición", en: Martínez Valle, A., ed. cient., Paisajes y patrimonio cultural del vino y de otras bebidas psicotrópicas, Requena, Valencia (2011). Requena, 245-252.

Soler Sala, M. (2013): "Vino quod exiturs de ipsas vineas. Producció i consum de vi al Penedès feudal (segles X-XII)", en: Sancho París, D., ed., El món de la viticultura, els vins, caves i aiguardents al Penedès històric i al Camp de Tarragona. Actes del V Seminari d'Història del Penedès. Institut d'Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès, 67-79.

Soler Sala, M. (2016): "Del paisatge altmedieval a la feudalització del territori. Progressió dels cultius i restricció de la dieta al comtat de Barcelona entre els segles IX i XII", Estudis d'Història Agrària 28, 169-192.

Udina Martorell, F. (1951): El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. CSIC, 185, Barcelona.

Descargas

Publicado

2024-04-25

Cómo citar

Molist, N., Esteve, X., Pecci, A., & Ripoll, G. (2024). La producción vitivinícola en la ciudad altomedieval de Olèrdola y su término castral (Penedès, Barcelona). ROMULA, (21), 141–165. Recuperado a partir de https://upo.es/revistas/index.php/romula/article/view/10424

Número

Sección

Artículos