Els límits de la llar rural: naturalesa i violència

Autores/as

  • Carla Riera Universitat de Girona

DOI:

https://doi.org/10.46661/ambigua.6020

Palabras clave:

espacios literarios, mujer, cuerpo femenino, naturaleza, Víctor Català, representación , identidad de género, poder

Resumen

Este artículo estudia la representación literaria de los espacios que rodean el hogar analizando el uso de imágenes naturales en relación con el enclaustramiento femenino. En particular, se investiga cómo se convierten en símbolos de los valores atribuidos a la mujer —desde la síntesis que hace Elizabeth Grosz—, sobre todo en relación con la fecundidad. Se utilizan nociones de Michel Foucault sobre el poder para analizar como los mecanismos de control crean y gestionan estos espacios limítrofes. Para ilustrarlo, se examinan casos de los «dramas rurales» de la autora Víctor Catalán —relatos breves en catalán publicados entre 1902 y 1930—, donde la alteración de ciertas imágenes recurrentes permite reflexionar sobre la gradación de violencias que recaen en la mujer. Se mostrará cómo las tensiones entre individuos se inscriben en ciertos espacios naturales que van desde el huerto hasta el bosque.

 

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

BACHELARD, Gaston. The Poetics of Space. Londres: Penguin Classics, 2014.

BAKHTIN, Mikhail Mikhaǐlovich. The Dialogic Imagination. Four Essays by Mikhail Mikhaǐlovich Bakhtin. Editat per Michael Holquist. Traduït per caryl Emerson i Michael Holquist. Austin: University of Texas Press, 1981.

BARTRINA, Francesca. «La violència contra les dones a l'obra de Víctor Català i d'Aurora Bertrana.». A Lectora: revista de dones i textualitat nº 8 (2002): 99-105. Recuperat de: https://www.raco.cat/index.php/Lectora/article/view/205457/281507

BATAILLE, Georges. La literatura y el mal. Traduït per Lourdes Ortiz. Barcelona: Nortesur, 2010.

CASACUBERTA, Margarida. «La construcció literària del paisatge i la mi(s)tificació de la realitat: literatura, memòria i identitat.» A La construcció literària del territori: Costa Brava i Empordà. Editat per Mariàngela Vilallonga, Margarida Casacuberta i Anna Perera, 75-103. Girona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes, 2018.

CASTELLANOS, Jordi. «Víctor Català i el seu temps.» A Escriptores. De Víctor Català als nostres dies, de Fundació Lluís Carulla, 21-29. Barcelona: Fundació Lluís Carulla, 2005.

CATALÀ, Víctor. Tots els contes 2. Contrallums/La Mare Balena. Editat per Blanca Llum Vidal i Agnès Prats. Barcelona: Club Editor, 2018.

CATALÀ, Víctor. Tots els contes 3. Caires Vius | Ombrívoles | Drames rurals. Editat per Blanca Llum Vidal i Agnès Prats. Barcelona: Club Editor, 2019.

CIRLOT, Juan Eduardo. Diccionario de símbolos. Barcelona: Siruela, 2011.

EAGLETON, Terry. Sobre el mal. Traduït per Albino Santos Mosquera. Barcelona: Península, 2010.

FOUCAULT, Michel. Vigilar y castigar. Nacimiento de la prisión. Traduït per Aurelio Garzón del Camino. Madrid: Siglo Veintiuno de España Editores, 1979.

GROSZ, Elisabeth. Space, Time and Perversion: Essays on the Politics of Bodies. New York / London: Routledge, 1995.

JULIÀ, Lluïsa. «Les imatges de la dona en la narrativa de Víctor Català (1902-1907).» A Actes de les primeres jornades d’estudi sobre la vida i l’obra de Caterina Albert i Paradís “Víctor Català”. L’Escala, 9-11 d’abril del 1992. Editat per Enric Prat i Pep Vila, 247-274. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.

ORIOL, Carme, i Carme López. «Caterina Albert, Víctor Català: els referents del foklore, el plaer per la literatura.» A II Jornades d'estudi. "Vida i obra de Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), 1869-1966". L'Escala, 20, 21 i 22 de setembre de 2001. Editat per Enric Prat i Pep Vila, 387-414. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002.

PATEMAN, Carole. The Sexual Contract. Cambridge: Polity in association with Blackwell, 1988.

PEYROU, Florencia. «A vueltas con las dos esferas. Una revisión historiográfica.» Historia y Política nº42 (juliol-desembre 2019): 359-385.

https://doi.org/10.18042/hp.42.13.

SAFRANSKI, Rüdiger. El mal o el drama de la libertad. Traduït per Raúl Gabós. Barcelona: Tusquets, 2000.

STAROBINSKI, Jean. Remedio en el mal. Traduït per José Luis Arantegui. Madrid: Editorial Antonio Machado, 2005.

WESTPHAL, Bertrand. Geocriticism. Real and Fictional Spaces. Traduït per Robert T. Tally. New York: Palgrave Macmillan, 2011.

Descargas

Publicado

2021-12-13

Cómo citar

Riera, C. (2021). Els límits de la llar rural: naturalesa i violència. Ambigua: Revista De Investigaciones Sobre Género Y Estudios Culturales, (8), 19–34. https://doi.org/10.46661/ambigua.6020